16 x 22 cm.; VII + 150 p. (14 fotografies premiades, a pàgina sencera, amb paper protector de seda amb explicacions tècniques i premis obtinguts) + 5 làmines color amb gràfiques) + 14 p. (fracasos, causas, remedios + publicitat). Cartoné tela editorial. Molt bon estat. Preu: 32 euros. (penjat)
+ el llibre va acompanyat d'un lot de 14 documents manuscrits o escrits a màquina amb anotacions tècniques o esquemes de treball fotogràfic del propietari del llibre.
+ Català: (Font: Viquipedia) Antoni Campañà i Bandranas (Arbúcies, la Selva, 1906 – Sant Cugat del Vallès, 1989) fou un fotògraf català.[1]
Encara que va néixer a Arbúcies el 15 de març de 1906, la seva infància es va desenvolupar al barri barceloní de Sarrià, on treballava el seu pare. Les seves primeres fotografies les va realitzar a la comarca d'Osona, on el seu pare i el seu avi es guanyaven la vida fent de contractista d'obres i els acompanyava a vegades. Va estudiar Peritatge Mercantil a Barcelona però no va acabar la carrera i es va posar a treballar en una botiga de fotografia de la ciutat comtal, on entra en contacte amb els fotògrafs de l'època. Des de 1918 venia les seves fotografies a bon preu.[2]
Aviat es va fer soci a l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, on va conèixer Joaquim Pla i Janini i Ramon Batlles i Fontanet, amb els quals va establir amistat i va aprendre diverses tècniques pictorialistas.[3] El 1933 es va casar amb Maria Capella i Costa i de viatge de nuvis marxen a Munic on assistirà a un curs impartit pel fotògraf Willy Zielke. A la seva tornada va realitzar diverses sèries fotogràfiques de la Guerra Civil Espanyola, però el fort sentiment d'amargor de la seva obra fa que no es difongui gaire.
Va formar part, al costat dels seus amics citats, d'una generació de fotògrafs defensors del pictorialisme en la qual s'inclouen José Ortiz Echagüe, Claudi Carbonell i altres. La seva fotografia més celebrada la va realitzar el 1923 i es titula Tracció de sang, un bromoli que representa dos cavalls presos des d'un angle contrapicat; la tècnica del bromoli la va estar emprant fins al 1946.[4] Les seves fotografies artístiques van ser molt valorades en els salons fotogràfics, especialment fora d'Espanya.[2]
El seu treball com a fotoperiodista es mostra en les seves col·laboracions amb els diaris El dia gràfic, publicat amb la tècnica del rotogravat, i especialment La Vanguardia, amb qui va col·laborar fins als anys 70 i va publicar la fotografia de la primera portada realitzada amb la tècnica del rotogravat en color.[2] També la seva activitat com a fotògraf esportiu va ser molt coneguda; el 1950 va ser cofundador del diari esportiu Dicen i va publicar habitualment al diari Vida deportiva fins que van desaparèixer en els anys setanta.
+ Castellà:
Aunque nació en Arbucias el 15 de marzo de 1906 su infancia se desarrolló en el barrio barcelonés de Sarriá en el que se encontraba el domicilio habitual de su familia. Sus primeras fotografías las realizó en la comarca de Osona ya que su padre y su abuelo eran contratistas de obras y les acompañaba en ocasiones. Comenzó los estudios de Peritaje mercantil en Barcelona pero no los terminó y se puso a trabajar en una tienda de fotografía, en la que estableció contacto con diferentes fotógrafos. Desde 1918 vendía sus fotografías a buen precio.2
Pronto se afilió a la Agrupación Fotográfica de Cataluña en la que conoció a Joaquim Pla Janini y Ramón Batlles con los que estableció amistad y con los que aprendió diversas técnicas pictorialistas.3 Cuando se casó en 1933 realizó su viaje de novios a Múnich donde asistió a clases con el fotógrafo alemán Willy Zielke para perfeccionar su técnica. Forma parte junto a sus amigos citados de una generación de fotógrafos defensores del pictorialismo en la que se incluyen José Ortiz-Echagüe, Claudi Carbonell y otros. Su fotografía más laureada la realizó en 1923 y se llama Tracción de sangre, se trata de un bromóleo que representa dos caballos tomados desde un ángulo contrapicado, la técnica del bromóleo la estuvo empleando hasta 1946.4 Sus fotografías artísticas fueron muy valoradas en los salones fotográficos, especialmente fuera de España.2
Su trabajo como fotoperiodista se muestra en sus colaboraciones con los diarios El día gráfico, que se publicaba con la técnica del huecograbado y especialmente en La Vanguardia, siendo suya la fotografía de la primera portada realizada con la técnica de huecograbado en color.2 También su actividad como fotógrafo deportivo ha sido muy conocida; en 1950 fue cofundador del diario deportivo Dicen, también publicó habitualmente en el diario Vida deportiva hasta que desaparecieron en los años setenta.
También ha publicado numerosos libros mostrando ciudades y paisajes entre los que se encuentran: Tosa de Mar y Tarragona y su costa dorada en 1974, Ibiza - Formentera en 1976, Sitges en 1978, el Pirineo en 1979, Barcelona, Peñíscola y Menorca en 1980 y otro sobre Gaudí.5
Murió el 28 de junio de 1989.2 La casi totalidad de su obra pertenece a la colección privada de la familia Campañá.