1985 Goigs a la Verge de Lluc Xil.lografia d´Enric Prats i Auqué

EJEMPLAR RARO NO ENCUENTRO NINGUNO A LA VENTA EN LA RED

1985

Goigs a la Verge de Lluc

Xil.lografia d´Enric Prats i Auqué

1885 1985 AMB MOTIU DEL TANCAMENT DEL CENTENARI

PATRONA DE MALLORCA desde 1884

Música del Cardenal - Arquebisbe de Barcelona Doctor Narcís Jubany i Arnau

337 x 230 mm. aprox.

Segons la tradició, hi ha un llegat que, a través de les generacions, des del segle XIV, consisteix una llegenda de com la Mare de Déu es va aparèixer a un pastor mallorquí que guardava el ramat pels entorns de la vila d'Alzira, i que, per divina coincidència, es diu també Lluc, com el nostre d'Escorca, i a la qual va donar devot culte, emportant-se-la amb ell a Mallorca, en el transcurs del qual viatge misteriosament li va desaparèixer. De retorn el pastora Alzira, reemprengué la seva tasca, però una nit fou sorprès per una claror enlluernadora que indicà novament a l'humil xicotet el lloc on volia refugiar-se aquella imatge que havia perdut en el seu viatge a l'illa, per la qual cosa interpretà que la voluntat de la Verge Maria era restar en aquell indret, la mun, on li fou eregida una ermita per tal de poder-li donar culte i veneració...". Així contava el setmanari Sóller, l'any 1948, la llegenda de la Mare de Déu de Lluc. Perquè marededeus de Lluc n'hi ha dues, i ambdues pretenen ser l'imatge original de l'ingènua i miraculosa llegenda de quan va esser trobada. Segons explicaven els pretèrits habitants d'Alzira, la Mare de Déu trobada a la vila valenciana fou portada, com quelcom molt apreciat i personal, pel tal Lluc, en el seu viatge a Mallorca i la diposità en el monestir d'Escorca. Però l'estàtua fugí, com narrava el Pare Salvador Calvo, autor dels Gojos, l'any 1902: "De Mallorca ací arribà/ la Mare de Déu deLluc/ sens dur-la ningun buc, / a soles la mar creuà,/ i en este punt se quedà/ perquè fon de sa elecció."