Els sostres gòtics de la casa de la ciutat de Barcelona Agustí Duran i Sanpere Dedicatòria autògrafa

19 pàgines. Dedicatòria autògrafa a Joan Batlle.

Agustí Duran i Sanpere (Cervera, 5 de juny de 1887 - Barcelona, 29 d'abril de 1975) va ser un historiador, arqueòleg, arxiver i museòleg català.[1] Fou un humanista i propagador de polítiques culturals.

Considerant l'arxiu com un centre de conservació, però també un centre viu que projectava altres activitats va impulsar la creació i la direcció del Servei d'Excavacions, el Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona o el Museu d'Art, Indústries i Tradicions Populars (actualment Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona).[2]

Joan Baptista Batlle i Martínez (Barcelona, 12 de febrer de 1869[1][2][Nota 1] - Barcelona, 15 de març de 1939[3]), fou un llibreter, bibliòfil i col·leccionista de goigs català.[4][5]

Fill de Joan Batlle i Dolors Martínez.[2] De 1880 a 1882 fou dependent de la Llibreria Oliveres[2] i posteriorment, de 1882 a 1894, estudià al Seminari Conciliar de Barcelona.[2] Després d'haver estat treballant com a aprenent a la llibreria de Baldomer Gual («can Mero»),[6][7] l'any 1895 fundà la llibreria i editorial L'Arxiu,[8][5] al carrer al carrer de la Tapineria 28, de Barcelona; posteriorment traslladada, el 1910, al núm. 66 del carrer de l'Argenteria[7] i, posteriorment, el 1916, a la "via Diagonal" núm. 442.[7]

Promogué i dirigí la publicació dels anuaris "Calendari Català" (1898 - 1905), que aplegaven escrits dels escriptors més destacats d'aquells temps i algunes referències al moviment catalanista.[5][9] És autor de Rondalles catalanes (1895-1909), Assaig de bibliografia barcelonina (1920) i Los goigs a Catalunya al segle XVIII (1925).[5]