Alfons Roig (1903-1987) va ser un personatge absolutament singular dins del panorama cultural del Pais Valencia del segle XX. Un sacerdot tolerant i bon conservador, amant de la vida senzilla i eremita ocasional que va practicar amb devocio, a mes dun cristianisme ecumenic allunyat de les elits eclesiastiques, la religio de la bellesa artistica, especialment la que el lligava a lart viu, contemporani. Professor en el Seminari Metropolita de Montcada i en lEscola de Belles Arts de Sant Carles, va ser sobretot un mestre en el sentit socratic de la paraula: dialogant, ironic, obert al seu temps i consequent fins a lobstinacio. Este llibre collectiu vol retre homenatge a la seua figura i el seu llegat, avivar el record des seus coetanis, aprofundir el coneixement dels que nomes saben del seu nom inscrit en mes dun espai i proposar el seu exemple a les generacions mes joves.