MARXARONS. Cristina Masanés. L'Avenç 2024

Aquest es un llibre sobre el misteri de la parla humana. Un viatge lingüístic a traves de la figura del pare de l’autora, persona apassionada per l’alpinisme, que, despres de patir un vessament cerebral, va quedar sense parla. Va començar aleshores una ascensió per cims i muntanyes inabastables per intentar recuperar les paraules. Quina cohesió pot tenir el món interior si no es disposa de significants? En quina desolació mental va viure el pacient que es va inventar un verb, “marxarons”, mentre tot aixo va durar? Si la veu interior s’articula amb la gramàtica, com ho fa quan l’ha perdut? I mes encara, com es construeix la consciencia sense paraula?