"Els relats de Maura, escrits amb les formes dialectals de la Palma del XIX però sense renunciar a la intenció culta, va de la paròdia a la sàtira d'estampes típiques o dels tòpics socials; fa ús d'un llenguatge cru, mordaç, enèrgic i humorístic, ple d'hipèrboles, que poden arribar a ser violentes; és molt selectiu en els detalls significatius amb els que obté una imatge de conjunt que resulta d'una gran eficàcia literària."