ANTOLOGIA DELS POETES VALENCIANS II - EL SEGLE XIX - EDUARD J. VERGER (ED.)

Eduard J. Verger (ed.). Antologia dels poetes valencians II: el segle XIX.

València: Institució Alfons el Magnànim, 1984. - 285 p.

Aproximadament 300 grams

Tarifes d'enviament: les de Correus, sense afegits – Vegeu tarifes, segons pes, a l'apartat de condicions d'enviament

Enviament gratuït a partir de 50€ de comprats

–

El present volum, segon de l'ANTOLOGIA DELS POETES VALENCIANS seleccionada i anotada per Eduard J. Verger, presenta importants novetats en relació amb els conceptes que fins ara han prevalgut sobre l'evolució de la poesia valenciana culta del segle XIX. N'havíem anat heretant, segons s'explica en la nota introductòria, uns plantejaments distorsionadors que en llur majoria provenen d'apreciacions coetànies molt condicionades i parcials, transmeses fins a nosaltres amb fidelitat sorprenentment incorrupta per la bibliografia posterior, que, fins i tot quan ha volgut aplicar-hi pressupòsits crítics més posats al dia, ho ha fet sobre el mostrari textual filtrat pels primer tractadistes, sense qüestionar la pertinència d'aquest. A penes fa pocs anys que això ha estat convenientment corregit, però només pel que fa a les primeries del segle. Així, una selecció valorativa com la que ací es fa podia recolzar avui, després de les recapitulacions fetes, entre altres, per M. Sanchis Guarner, J. Fuster i V. Simbor, en un repertori suficient, si no exhaustiu, de les intencions i de la producció dels nostres poetes vuitcentistes fins a la dècada dels setanta, és a dir, de la que en aquest llibre apareix definida com l'època romàntica.

Tanmateix, sobre la poesia de les generacions vuitcentistes posteriors a la de Teodor Llorente, les que emergeixen durant l'època de la Restauració, ha persistit un desinterès olímpic, promogut per una opinió generalitzada segons la qual, durant els darrers cinquanta anys del segle passat, Llorente marcà la pauta que, dòcilment, havia de seguir la producció poètica dels renaixentistes valencians, però mancada de l'amable força poètica del mestre: poesia de jocs florals, en el pitjor sentit de la paraula. Aquesta opinió roman encara incontestada, i és a la vista dels materials reunits en aquest volum que es fa evident la urgència de revisar-la. Amb tot, per a contrarestar l'esmentat tribuït massa expeditiu, contingut en les obres que més han contribuït darrerament a divulgar entre nosaltres els avatars d'aquell període de la nostra història literària, serà suficient la simple confrontació amb alguns dels textos ací aportats, durant tants anys coberts d'injust oblit. Això permetrà valorar més justament la poesia valenciana de la Restauració, parant esment en figures fins ara no adequadament considerades, com les del postromàntics Josep Bodria i Víctor Iranzo, i les d'alguns poetes de la generació ací anomenada de la Regència, com Cebrian Mezquita, com Puig Torralva, on, a més d'una dignitat literària insospitada, hom pot trobar ja un anunci primerenc de les actituds modernistes.