DONES 1998 ISABEL CLARA SIMO

«És tan reaccionari creure que les dones no estan capacitades per a determinades feines com pensar que totes són tendres, sensibles i intuïtives. Cada dona és un individu, no és l'espècie.» Amb aquestes paraules, Isabel Clara Simó s'encara a les narracions que conformen aquest volum, en el qual predomina la diversitat. En efecte: hi trobem dones tendres i dones múrries, dones passives i dones agressives, dones fortes i dones febles, dones víctimes i dones victimàries...

L'autora ha manifestat sovint que no creu en l'existència d'una «literatura feminina», si- nó que hi ha, simplement, bona i mala literatura. Per això ha escrit sobre temes literaris molt diversos, i no especialment sobre l'univers femení. Tanmateix, ara ha volgut parlar de dones perquè considera que no ha de ser un tema prohibit: tot al contrari -afirma-. No n'hi ha, de temes tabú, en literatura, ni per a homes ni per a dones».

Amb una encertada recerca del llenguatge oral que l'autora ja va treballar a La innocent i amb l'habilitat literària i la subtilesa que la caracteritzen, Isable Clara Simó ens presenta una deliciosa, incisiva i lacerant mirada sobre disset tipus de dona.