Una visita al santuari de Viladordis
El santuari de la Mare de Déu de la Salut, antiga parròquia de Santa Maria de Viladordis (i abans de Vilamajor), és un centre de devoció mariana de la ciutat de Manresa i d'un bon sector del Pla de Bages. Tanmateix hi va lligat el record del pas per Manresa de Sant Ignasi de Loiola. El santuari és a dos quilòmetres del llevant de Manresa, dintre el seu terme municipal i l'extrem del petit altiplà situat entre els rius Cardener i Llobregat, aquest últim passa a poca distància, més al llevant, de Viladordis. L'accés és fàcil des de la carretera del Pont de Vilomara, on s'agafa el carrer de Viladordis (un dels més llargs de la ciutat), o des d'un trencall que es troba prop del quilòmetre tercer d'aquesta mateixa carretera que condueix directament al Pont de Vilomara. També per l'autopista Terrassa-Manresa i per l'Eix Transversal pel barri del Guix.
La història com a parròquia del santuari és tan llarga i densa que costa de sintetitzar. Podem fer menció que era una de les set parròquies filials de Santa Maria de Manresa i que existia, per tant, entre el 915 i 938, quan es féu la primera dotació de la qual seria la Seu de Manresa. En la nova consagració de Manresa del 1020 consta com Santa Maria de Vilamajor, nom que coexistí algun temps amb el de Viladordis, que és potser més antic i que devia ser el d'alguna gran hisenda veïna que acabà per imposar la seva denominació. Unes excavacions fetes recentment davant l'església han posat al descobert tombes antropomòrfiques i de fossa que daten del segle X, juntament amb parets i fonaments d'aquelles reculades èpoques.